Comissió d'investigació ciutadana

0 responsables

Accident de metro de València · 3 de juliol de 2006

Vam estrenar aquest webdocumental el 3 de febrer de 2013 per a fer pública una investigació que havíem començat el juny de 2012. Els capítols van anar apareixent cada mes, sempre en dia 3, per a coincidir amb les concentracions de l'Associació de Víctimes del Metro, fins al 3 de juny de 2013. L'últim, «Memorial», va eixir el 2017 i té un format diferent. Aquell any també vam estrenar el documental «L'estratègia del silenci», que es pot veure en Netflix, La Guixeta, Disney i Prime.

El primer capítol plantejava el webdocumental com una comissió d'investigació ciutadana sobre l'accident, sense vetos ni censura. Es contraposava així a la comissió parlamentària que es va celebrar en quatre sessions durant l'estiu de 2006, amb una llista de compareixents i una mecànica dissenyades per a apuntalar la tesi del govern valencià: que l'accident va ser imprevisible i inevitable, i que hi havia 0 responsables.

Els successius capítols van abordar temes com la manipulació exercida per Canal 9 per a sostindre aquella mateixa versió, la instrucció judicial que s'havia tancat el 2007 sense que es produïra un juí, o els llavors set anys de lluita de l'Associació de Víctimes. En el tercer capítol, publicat el 3 d'abril de 2013, un dels membres de l'Associació revelava —per primera vegada davant d'una càmera— les maniobres de Juan Cotino per a silenciar els afectats. El 28 d'abril següent, el programa Salvados va trencar aquell silenci per a la majoria de la societat valenciana, que es va bolcar en un suport massiu a les víctimes del metro.

A més dels capítols en vídeo, el format web permetia fer pública i accessible la documentació recopilada. Entre els documents inèdits que apareixen en el webdocumental hi havia els vídeos de la primera comissió d'investigació parlamentària. També van aparéixer els parts d'emissió de Canal 9 durant el dia de l'accident, i tots els informatius del mitjà públic entre aquell dia i l'arribada del Papa —un arxiu que el 2013 no era accessible en internet—.

La Fiscalia de València va utilitzar dos d'aquells documents per a sol·licitar la reobertura de la instrucció judicial. Un va ser l'informe signat per Vicente Contreras —director d'explotació del metro—, que argumentava que els trens de la sèrie 3700 —com el de l'accident— estaven obsolets. L'altra prova que va aportar la Fiscalia era el conjunt de cinc fotos de la unitat accidentada, en descarrilaments previs al del 3 de juliol de 2006 —pertanyents a l'arxiu del Levante-EMV i trobades per la periodista Laura Ballester—.


La causa es va reobrir finalment el 2018 i, catorze anys després de l'accident, quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana van ser condemnats a un any i deu mesos de presó per delictes relacionats amb la falta de seguretat en el metro. Els mateixos acusats van reconéixer els fets, la qual cosa va suposar admetre que l'empresa va ser responsable de l'accident. Aquest vídeo ho conta.

La web s'allotjava en un centre de dades que va patir un incendi el 2021, i ha estat perduda des de llavors. Gràcies a la seua conservació en la Wayback Machine d'Archive.org, l'hem poguda recuperar, en part. La tornem a publicar coincidint amb el 20 aniversari de l'accident.

Investigació, producció, disseny i realització de Dani Fabra, Vicent Peris, Àlex Badia i Andreu Signes. Programació i disseny responsiu de Vicent Ibáñez.